JO

Menjo sol tot l'hivern

t'abraço

camino aquest carrer

t'abraço

m'enfonso en el no res

t'abraço

compro un encenedor

t'abraço

de nit em crec que et veig

t'abraço

potser vol entrar vent

t'abraço

passo calor fa fred

t'abraço

ni t'abraço ni no

t'abraço

discuteixo amb infants

t'abraço

m'aturo pel camí

t'abraço

escric qualsevol vers

t'abraço

em desperto obro els ulls

t'abraço

m'escapo de l'infern

t'abraço

no sé com perquè sí

t'abraço

begut i buit i encès

t'abraço

no et podré abraça més

t'abraço

l'abraç meu et fereix

t'abraço

me'n vaig et dic adéu

t'abraço

estic aquí no ho veus

 t'abraço

____________________________________________________________

Aquest poema escrit per Enric Casassas és singular a tots els altres ja que, per exemple, després de cada vers reitera “t’abraço”. Igualment crec que l’autor amb aquesta repetició només intenta emfatitzar una cosa tan normal com pot ser abraçar a una persona i perquè el lector, des del primer moment quedi captivat. Particularment he triat aquesta poesia perquè en poques paraules és capaç de transmetre el que sent una persona quan està enamorada i aquell irremeiable desig de no poder viure sense ella. També, destacar que durant el transcurs de tot el poema l’autor parla en primera persona del singular excepte en la tornada “t’abraço”. Per tant, podríem dir que en certa manera s’està dirigint a ell mateix “jo” (títol del poema). Per concloure, mencionar que es tracta d’un poema replet de metàfores on el llenguatge és viu i àgil.