CANDILEJAS AGÓNICAS
Candilejas agónicas, article publicat per Joan Oliver utilitzant el pseudònim de “Jonás” a la revista barcelonina Destino, concretament al número 931, comença amb diverses preguntes retòriques sobre la decadència de l’antiquíssim art escènic: el teatre.
Oliver, seguidament, se centra en el teatre català argumentant que la crisi que està patint provoca que només se cenyeixi a un nom: Sagarra. Per tant, això no és suficient per la dramàtica del país. Poc després, l’autor realitza una comparació entre el cinema i el teatre. Segons ell, l’única diferència, però més important, dóna avantatge al teatre envers aquesta nova diversió (el cinema) és el fet de la paraula viva, de l’emoció de viure l’espectacle en la seva totalitat i de fer partícips als espectadors.
Jonás ens diu que els empresaris cinematogràfics nord-americans manipulen la massa. Però quan es produeixen els primers indicis de cansament, aquestes astutes persones inventen o simulen una innovació per tal de tornar-les a fer caure en les seves urpes.
Tot seguit, l’autor afirma que no hi ha remei, que les coses funcionen d’aquesta manera. Tot i així, existeix una minoria que són els impulsors del progrés de l’art autèntic i que encara mantenen la flama encesa. Destacar, que pel to utilitzat per Oliver ens adonem que se sent partidari d’aquesta minoria.
Darrerament, expressa la seva opinió crítica sobre els darrers intents que s’han produït per tal de superar aquesta crisi teatral. Igualment, l’escriptor pensa que no han servit de gaire cosa ja que no es tenen els medis necessaris i, finalment han provocat que es vagi creant “el teatre comercial”. Un teatre que acaba donant-li més importància allò que es veu a simple vista que no pas al sentit intern de les paraules.
Per concloure, emfatitzar les últimes paraules d’aquest article perquè segons l’autor no ens podem quedar de braços creuats veient com es dissipa el teatre català i potser, amb l’esperança d’un ésser que estimi el teatre, el fet de gaudir de l’espectacle, en tot el sentit que comporta la paraula i sense ànim de lucre reanimi aquest colós art.
