Apaga aquests ulls meus...

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

Traducció realitzada per Joan Vinyoli

___________________________________________________________

Aquest poema fou escrit per Rainer Maria Rilke. L’autor, amb aquest conjunt de versos ens vol transmetre l’amor que sent per la seva estimada. Tot i així, no ho fa d’una manera corrent. És a dir, tot i no tenir ulls, orelles, boca, peus... seguirà estimant-la tant com el primer dia. Dóna igual, sempre hi quedarà un raconet del seu cos per tenir-la present. És això, doncs, el que caracteritza el poema i provoca que et sentis captivat tans sols amb una simple ullada: l’amplitud i infinitat del seu amor envers aquella a altra persona.